viernes, 19 de mayo de 2017

Jorge Rodríguez destaca la “voluntat de consens de tots els partits i de fer justícia” en l’exhumació dels nínxols 266 i 267 del cementeri d'Ontinyent

Els experts esperen trobar les restes d’almenys quatre persones afusellades el 15 de desembre de 1939 en una actuació finançada per la Diputació de València

L’alcalde destaca que el de hui “ha estat un dia històric i crec que Ontinyent és una ciutat més digna perquè ha reparat una qüestió pendent des de fa 70 anys”




L’alcalde d’Ontinyent i President de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha destacat “la voluntat de consens de tots els partits i de fer justicia” que ha fet posible l’exhumació hui dels nínxols 266 i 267 del cementeri d'Ontinyent. Una actuació finançada per la Diputació de València on els experts esperen trobar les restes de vàries persones afusellades el 15 de desembre de 1939, i on després d'obrir els sepulcres, l’equip d'experts forenses ha trobat les restes d'almenys quatre individus en el nínxol 266, i en el 267 un taüt del que no tenia constància el registre municipal.

Junt a Jorge Rodríguez, la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, el secretari de la Comissió de Memòria Històrica municipal, Vicent Revert, la regidora coordinadora de Política per a les Persones, Sayo Gandia, i la coordinadora del projecte de Paleolab, l'antropòloga forense Elisa Garcia.

Hui vivim un dia històric i crec que Ontinyent és una ciutat més digna perquè hem fet justícia, hem reparat una qüestió que fa 70 anys que s'esperava i que és per fi una realitat”, ha remarcat Rodríguez, qui puntualitzava que “ha estat possible des d’un treball conjunt. Hui estem ací representants de tots els partits polítics de la corporació, que des del primer moment la comissió de la memòria històrica va permetre que tots els partits pugueren treballar colze a colze per reparar la memòria d’aquells que van ser afusellats pel simple fet de defensar els drets i les llibertats dels demés”.

El president de la Corporació provincial no ha volgut oblidar “als familiars que des de feia tants anys esperaven aquest moment”, i ha tingut paraules d’agraïment “per a totes les persones que formen part de la Comissió de la Memòria Històrica, i a la diputada Rosa Pérez que des del primer moment va tenir molt clar el camí que havia de prendre la delegació de Memòria Històrica, que hui per fi comença a donar fruits”.

Per la seua banda, Pérez Garijo ha assenyalat que aquest cas és diferent a l'iniciat fa un mes en el cementeri de Paterna, ja que és el propi consistori el que ha impulsat els treballs. “Açò mostra que els ajuntaments aposten també per la recuperació, justícia i reparació de la història franquista, que per al nostre equip de govern és tan important”, ha afegit.

Des d'un primer moment es va barrejar la hipòtesi que s'haguera produït una exhumació no registrada. Per açò, l'equip de forenses ha obert el segon nínxol 267, el qual figurava com a buit en el registre municipal, per a assegurar-se que no hi havia restes. En trobar un taüt en el sepulcre i trobar indicis que la data d'enterrament era diferent, els experts han procedit a tancar-ho de nou. “En cap cas pot vindre de la fossa comuna. Un descuit en el registre pot ser la raó perquè no conste, i açò pot ser l'inici d'una altra via d’investigació”, ha dit l'arqueòleg forense Manuel Polo.

El treball que queda per fer prendrà entre uns 6 i 8 mesos. Primer, l'equip d'antropòlegs forenses individualitzaran les restes, que es troben barrejades. A continuació, enviaran les mostres a un laboratori de genètica a Madrid on es faran les proves d'ADN i les compararan amb les dels familiars. En paraules de Revert, “ens queda acabar el treball tècnic i prosseguir la cerca de les restes que no hagen aparegut i que podrien trobar-se en una segona fossa que no ha sigut exhumada”.

No han faltat a la cita nombrosos familiars de les víctimes de la repressió franquista. Un d'ells ha sigut Concha Díaz, neboda de Rafael Bataller, qui va ser afusellat als 27 anys. Cocha va ser el testimoniatge primari que va ajudar a situar als cossos, en haver traslladat personalment les restes, en bosses de plàstic, de la fossa comuna al nínxol 266 durant la dictadura. “Des de llavors sempre li hem portat flors al mateix lloc”, explica la germana de Concha, María Díaz.

Durant les festes de moros i cristians de l'estiu de 1939, van ser processats en un judici sumaríssim en l'ajuntament de la localitat 15 reus. Únicament dos d'ells van ser condemnats a 30 anys de presó, i la resta va ser sentenciada a mort. Els afusellats per la repressió franquista van ser enterrats en fosses del cementeri municipal, i a la fi dels anys 60 aproximadament es van exhumar almenys 6 dels cadàvers, per ordre de l'alcalde de llavors, Vicent Gironés.

Dos de les víctimes van ser identificades i enterrades per la família; no obstant açò, la resta van ser dipositades en els nínxols. Amb aquest context, la Corporació provincial recolza la cerca de les restes d'aquestes 4 persones o, en cas contrari, localitzar la fossa en la qual es troben. La subvenció concedida per la Diputació ascendeix a 8.864,46 euros, el valor total de l'exhumació i identificació de les restes.


meteontinyent

El temps a Ontinyent www.tiempo.com

Lista de blogs

Entradas populares

© DIARIO DIGITAL D`'ONTINYENT

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.
web clocks relojes para blog
Contatore