PLA ESTRATÈGIC D’ONTINYENT – TOTA UNA CREUADA
Per
als qui estimen la política, en
el millor sentit de la paraula, quan recolzen una formació en concret,
el dia a dia aplega a formar part de la família i de vegades, es pot
arribar a perdre l'equilibri entre el què es pot o no fer; i és que per
més que ens coste d’entendre una persona activa
en política, sobre tot la municipal, és una persona com qualsevol altra
i polititzar la seua vida al 100% pot portar-li conseqüències al seu
entorn. Un exemple en concret és el denominat Pla estratègic
d'Ontinyent, o millor dit : “Pla d'estratègia per a un
líder.”
Des de la institució municipal s'està
instaurant, des del principi d'aquesta legislatura el que es podia denominar el
Màrqueting urbà; rendibilitzar la ciutat a través de la imatge i l'embelliment.
S'enfoca
la inversió pública en la
transformació i restauració amb la finalitat de construir una imatge de
ciutat que classificaríem d’hiperrealista. Es cerca el canvi en
l'imaginari col·lectiu, en les persones. En lloc de l'economia del
benestar, que fa èmfasis en l'acord entre progrés econòmic
i distribució equitativa dels fruits del creixement, es considera als
ciutadans només des d'un punt de vista competencial.
La
ciutat viscuda, la del carrer,
la real, on existeix la pobresa, famílies passant moltes dificultats,
robatoris, desocupació, discriminació, entre molts altres problemes
socials, s'enfronta a aquesta ciutat màrqueting de persones felices en
espais de somni i estels en l'aire.
Ara
es cercarà el discurs d'aquesta
nova estratègia per a rebre el beneplàcit de la societat ontinyentina,
enfront de la política neoliberal del nostre consistori, perxades amb
polítiques més socials, fins a aconseguir que la societat d'Ontinyent
arribe a veure amb bons ulls les aliances del
sector públic i privat, la cessió d'actius públics al sector privat,
projectes urbans de política del lloc, i no del territori.
Es
produirà la diferenciació de nivell
de zones específiques de la ciutat (per a les elits), un
desenvolupament de lloc i l'especulació del valor d'aquest. Cada vegada
com a ciutadans ens sentim que formem part d'una rajada, d’una “manada”
on el líder ens fa creure que està al nostre servei i disposició.
Si algun dia no estiguera ell, llavors que faríem? Manifestar-se a les
portes del Consistori quan la situació econòmica no millore o empitjore?
